Un nou estudi de la Universitat de Cornell i de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz llança nous resultats sobre la influència de la música en els nens, en concret, en la seva memòria. I és que segons aquesta investigació la música que escolten els pares influeix directament en la forma de pensar dels nens.
De fet, els nens quan són adults tenen records més positius del que inicialment es pensava de la música de la generació dels seus pares. A més, aquestes cançons, segons l’estudi publicat a la revista Psychological Science, estan directament relacionades amb la generació dels records autobiogràfics de les persones, així com amb les seves preferències i amb les respostes emocionals que es produeixen a l’escoltar-les.
Un fenomen que en anglès han qualificat com “cascading reminiscence bumps” -que podria traduir-se com cops o efectes de reminiscència en cascada- amb el qual es fa referència a la proclivitat dels adults a recordar esdeveniments que van tenir lloc durant la seva adolescència i la primera infància. Aquest efecte corrobora el descobriment d’estudis previs en els quals s’havia constatat que els adults reconeixen la música de la seva adolescència amb major especificitat i experimenten emocions més fortes que amb la música d’altres èpoques.
En la investigació, que es va dur a terme el 2012, es va comptar amb la participació de 62 persones, de les que 40 eren dones i 22 eren homes amb una edat mitjana de 20,1 anys. Tots ells van sentir aleatòriament una sèrie formada per 11 clips de música extrets de cançons d’èxit del període comprès entre els anys 1955 i 2009. Després de l’escolta, van indicar el percentatge de cançons que van reconèixer, el que els agradaven els temes d’aquests clips i jutjar la seva qualitat. A més, també van reflectir la seva resposta emocional a aquestes cançons.
Els resultats de les proves van mostrar que els adults recordaven més la música dels anys 1980 a 1984 i una mica menys les cançons d’entre 1960 i 1969, grup de clips aquest últim que eren populars abans que les persones de l’estudi naixessin.
Aquest resultat, segons els investigadors, desafia la idea convencional que les preferències musicals i records biogràfics associats augmenten amb el temps, ja que més aviat es produeix un efecte de record per a la música publicada en els dos períodes de temps abans que naixessin.
Un fet que els investigadors expliquen perquè els pares dels participants en la prova van néixer el 1960 de manera que la música dels anys 1980 a 1984 era molt popular quan estaven criant als seus fills, el que va fer efecte en els nens en escoltar-la i passar a formar part de la seva autobiografia.
No obstant això, aquestes cançons no van ser associades amb records recents pel que es desprèn que no formen part del repertori de melodies que els adults escolten en l’actualitat, si bé els records vinculats a les cançons dels 80 que reconeixien van ser qualificats de positius i propiciar que tots ells se sentissin amb energia.
A més, es va constatar que aquesta generació d’adults tenia un enfocament obert a la música, ja que més del 72% dels participants tocaven música i van tenir una mitjana de 6,2 anys d’instrucció musical.
FONT: http://www.aprendemas.com/Noticias/html/N12755_F16092013.html
Aprenem Figueres 
I enjoyed reading youur post