Un estudi realitzat amb adolescents d’entre 13 i 19 anys demostra els efectes beneficiosos d’aquesta activitat per a la ment
Una investigació realitzada a la Universitat de Örebro (Suècia) amb 112 nenes d’entre 13 i 19 anys amb problemes d’ansietat, depressió o fatiga, així com amb mals de cap, esquena, coll i espatlles, ha demostrat que el ball és una activitat molt beneficiosa per a la salut mental. Després de vuit mesos de ball, les joves sotmeses a l’estudi van millorar el seu estat d’ànim, l’autoestima i la capacitat per enfrontar-se als problemes diaris, a més de veure reduïts els seus símptomes psicosomàtics.
La depressió, l’estrès, la fatiga i fins i tot el mal de cap que pateixen les joves pot alleujar mitjançant la pràctica assídua del ball, segons s’extreu d’un estudi en què van participar 112 nenes d’edats compreses entre 13 i 19 anys.
Anna Duberg, doctorant a la Universitat de Örebro (Suècia), va dur a terme a l’Hospital Universitari de Örebro un estudi titulat “Influencing Self-rated health among adolescent girls with dance intervention” (“Influència en l’estat de salut autoavaluat de nenes adolescents mitjançant una intervenció basada en el ball “), que ha estat publicat per la revista Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine.
Amb ell, Duberg es va proposar investigar si una intervenció basada en el ball podria influir en la salut autoavaluada d’adolescents amb problemes com l’estrès i diferents símptomes psicosomàtics que havien sol·licitat l’atenció dels serveis mèdics del col·legi per ansietat, depressió, fatiga i dolors de cap, esquena, coll i espatlles.
Les participants es van dividir en dos grups de manera aleatòria: en un d’ells es van incorporar 59 nenes que van assistir a classes de ball i en un altre grup, de control, es va incloure a 53 nenes que no van modificar els seus hàbits.
La intervenció va consistir en una classe de ball de 75 minuts de durada, dos dies per setmana durant vuit mesos, i el seu objectiu va ser més aconseguir una diversió mitjançant el moviment que assolir una bona tècnica.
Millora de la salut
El descobriment clau de l’estudi va ser que les nenes que van practicar el ball van millorar la seva salut autoavaluada en major mesura que el grup de control.
Els resultats també van mostrar una participació elevada i una experiència positiva, el que suggereix que aquest mètode pot resultar positiu per a les adolescents que interioritzen els seus problemes.
Segons les conclusions de la investigació, la pràctica assídua del ball podria considerar-se una estratègia adequada per prevenir i tractar el decaïment de l’ànim i la depressió.
El ball també va augmentar l’autoestima i la capacitat per enfrontar-se als problemes diaris en comparació amb el grup de control.
L’efecte positiu es va apreciar vuit mesos després que acabessin les classes de ball. El 91% de les nenes del grup que va acudir a les classes va considerar que l’estudi va suposar una experiència positiva.
En relació al treball, la Dra. Anna Duberg assenyala en declaracions recollides per CORDIS: “Segons aquests resultats, malgrat problemes com l’estrès i els símptomes psicosomàtics (i altres reptes possibles derivats de l’adolescència femenina), el ball pot inculcar un nivell de compromís major i influir de manera positiva en les participants, la qual cosa contribuiria al manteniment d’altres hàbits saludables adquirits. A la llarga, (el ball) pot desembocar en un estil de vida més sa “.
Altres beneficis
Els beneficis del ball s’han estudiat en diferents treballs anteriors. El ball es considera com una forma de desenvolupar molts dels atributs que emergeixen en el desenvolupament d’un nen.
En el pla físic, aquesta activitat augmenta la flexibilitat, la capacitat de moviment, la força física i la resistència. Els moviments repetitius del ball també milloren el to muscular, corregeixen postures defectuoses i augmenten l’equilibri, la coordinació i la salut cardiovascular.
En el pla mental, el ball és capaç de millorar l’autoestima i les capacitats socials i de comunicació i al mateix temps desenvolupar confiança i alleujar la por a mostrar-se davant d’un públic.
Els nens solen moure de forma natural i aprendre patrons de moviments amb tanta facilitat com aprenen un idioma. A més, el ball pot considerar-se com una forma d’expressió molt eficaç des d’una edat molt primerenca.
Referencia bibliográfica:
Anna Duberg, RPT; Lars Hagberg, PhD; Helena Sunvisson, PhD; Margareta Möller, PhD. Influencing Self-rated Health Among Adolescent Girls With Dance Intervention. A Randomized Controlled Trial. Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine (2012). DOI:10.1001/jamapediatrics.2013.421.
http://m.tendencias21.net/El-baile-cura-el-estres-la-depresion-y-el-dolor-de-cabeza_a14313.html
Un fenomen que en anglès han qualificat com “cascading reminiscence bumps” -que podria traduir-se com cops o efectes de reminiscència en cascada- amb el qual es fa referència a la proclivitat dels adults a recordar esdeveniments que van tenir lloc durant la seva adolescència i la primera infància. Aquest efecte corrobora el descobriment d’estudis previs en els quals s’havia constatat que els adults reconeixen la música de la seva adolescència amb major especificitat i experimenten emocions més fortes que amb la música d’altres èpoques.
ents anteriors a la Guerra Civil espanyola del 1936.
Aprenem Figueres 